Marc normatiu

La Xarxa Natura 2000 es fonamenta jurídicament en dues directives europees, la Directiva Hàbitats (1992) i la Directiva Aus (1979).

La Directiva Aus identifica 181 espècies vulnerables la protecció dels habitats de les quals és necessària. També reconeix la necessitat de protegir àrees d'importància per a aus migratòries, especialment zones humides. La consecució dels seus objectius es realitzarà mitjançant la declaració de zones de protecció per a l'avifauna que viu normalment en estat salvatge al territori europeu, mitjançant la conservació i ordenació dels hàbitats de l'avifauna que es troben a l'interior o a l'exterior de les zones de protecció i mitjançant la restauració de biòtops i el desenvolupament de nous biòtops. Aquestes àrees protegides, les denominades ZEPA, han constituït la base de la xarxa ecològica de conservació europea i de l'aplicació de la Directiva.

La Directiva Hàbitats identifica devers 200 tipus d'hàbitats d'interès comunitari, atenent a la seva reduïda distribució a la UE o a la seva tendència a la desaparició, com per exemple: sistemes dunars, basses temporals, praderies de posidònia, zones humides, hàbitats costaners, etc. Recull també unes 200 espècies animals i més de 500 espècies vegetals els hàbitats de les quals s'han de protegir, ja sigui perquè estan amenaçades, per la seva distribució restringida, pel fet de ser endèmiques o pel fet de ser singulars. La Directiva promou la creació d'una xarxa ecològica en l'àmbit europeu, que és la denominada Xarxa Natura 2000, que inclou també les ZEPA declarades en virtut de la Directiva Aus.

Compartir en: Publicar en facebook  Publicar en twitter